{"id":415,"date":"2015-10-13T18:18:27","date_gmt":"2015-10-13T18:18:27","guid":{"rendered":"http:\/\/freeotegi.com\/?p=415"},"modified":"2015-10-13T18:19:19","modified_gmt":"2015-10-13T18:19:19","slug":"lestat-preten-jugar-als-escacs-amb-guants-de-boxa-i-aixo-es-senzillament-impossible","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/lestat-preten-jugar-als-escacs-amb-guants-de-boxa-i-aixo-es-senzillament-impossible\/","title":{"rendered":"La Directa 8-10-2015"},"content":{"rendered":"

*Gran part d’aquesta entrevista ha estat publicada al n\u00fam. 393 de la ‘Directa’.<\/a><\/p>\n

\u201cL’Estat pret\u00e9n jugar als escacs amb guants de boxa i aix\u00f2 \u00e9s senzillament impossible\u201d<\/h2>\n

Entrevista \u00edntegra a Arnaldo Otegi Mondrag\u00f3n (Elgoibar, 1958), secretari general de Sortu i hist\u00f2ric militant de l’esquerra ‘abertzale’, empresonat a Logronyo des de 2009 <\/p>\n

Un di\u00e0leg \u00e9s una conversa entre persones, una forma discursiva caracteritzada per l’intercanvi d’idees, sovint contraposades. Com a eina indispensable per a la resoluci\u00f3 de qualsevol conflicte, era l’aposta de l’esquerra ‘abertzale’ quan Arnaldo Otegi, Rafa D\u00edez, Miren Zabaleta, Sonia Jacinto i Arkaitz Rodr\u00edguez van ser detinguts, l’octubre de 2009, en l’anomenat cas Bateragune<\/a> (punt de trobada en \u00e8uscar) i condemnats el setembre de 2011. Van apostar per la pau quan m\u00e9s calia, quan ning\u00fa no hi creia, i aquella aposta ferma, rere la deriva antiterrorista del ‘tot \u00e9s ETA’ i sota l’acusaci\u00f3 d’intentar reconstruir la mesa nacional de Batasuna, els va dur a la pres\u00f3. L’estrat\u00e8gia unilateral per la pau es va soldar el 20 d’octubre de 2011, tot just fa quatre anys, amb l’anunci per part d’ETA de l’abandonament definitiu de l’activitat armada.<\/p>\n

El di\u00e0leg, tanmateix, tamb\u00e9 hauria de ser la base de qualsevol entrevista, per\u00f2, en aquest cas, l’empresonament d’Arnaldo Otegi, hist\u00f2ric militant de l’esquerra ‘abertzale’ i actual secretari general de Sortu, ho impedeix. Les preguntes d’aquesta entrevista van sortir en direcci\u00f3 a la pres\u00f3 de Logronyo el 12 d’agost i van fer el viatge de tornada el 25 de setembre. En total, dotze p\u00e0gines escrites a m\u00e0 des d’una cel\u00b7la de deu metres quadrats, on passa m\u00e9s de quinze hores al dia, llegint i estudiant. A la ‘Directa’ 393, hem publicat bona part de l’extens q\u00fcestionari que publiquem \u00edntegre a continuaci\u00f3, incl\u00f2s el fragment sobre la seva visi\u00f3 del proc\u00e9s pol\u00edtic catal\u00e0 <\/a>(pe\u00e7a relacionada), que ja es va avan\u00e7ar el 27 de setembre passat amb motiu de les eleccions.<\/p>\n

Despr\u00e9s de sis anys entre reixes, el proper 11 d’octubre, Zabaleta, Jacinto i Rodr\u00edguez sortiran en llibertat. D\u00edez encara haur\u00e0 d’esperar. I el proper abril, \u00e9s Otegi qui t\u00e9 una doble cita amb la llibertat: la seva i la del seu poble. Quan deixi enrere Logronyo, haur\u00e0 passat m\u00e9s de catorze anys a la pres\u00f3, per\u00f2 amb les idees intactes.<\/p>\n

Dret penal d’enemic: la sent\u00e8ncia que et condemna no addueix el que has fet, sin\u00f3 qui ets i qu\u00e8 no has fet. En tot cas, per qu\u00e8 creus que est\u00e0s pres?<\/strong><\/p>\n

La condemna va obeir \u00fanicament a consideracions de naturalesa pol\u00edtica, una sent\u00e8ncia que es va elaborar de darrere cap endavant. Primer, es va deixar clara la disposici\u00f3 final \u2013la condemna\u2013 i, despr\u00e9s, es va intentar argumentar jur\u00eddicament. El nostre delicte<\/em> m\u00e9s greu va ser plantejar i aconseguir que la viol\u00e8ncia armada d’ETA desaparegu\u00e9s definitivament de l’equaci\u00f3 pol\u00edtica basca. Dit d’una altra manera: el nostre delicte va consistir a traslladar la confrontaci\u00f3 amb l’Estat del ring de boxa al tauler d’escacs. I, tenint en compte que alguna operaci\u00f3 de la Gu\u00e0rdia Civil ha estat batejada amb s\u00edmils escaquistes, queda clar que l’Estat pret\u00e9n jugar als escacs amb guants de boxa. I aix\u00f2 \u00e9s senzillament impossible.<\/p>\n

Una campanya<\/a> amb adhesions internacionals de la talla d’Angela Davis o Noam Chomsky demana la teva llibertat. Per\u00f2 tamb\u00e9 pol\u00edtics com Jes\u00fas Eguiguren. Per qu\u00e8 l’Estat espanyol s’entesta a mantenir-te pres?<\/strong><\/p>\n

El nostre manteniment a pres\u00f3 fins el darrer dia t\u00e9 un doble significat per a nosaltres: per una banda, confirma la correcci\u00f3 de l’aposta que vam impulsar (Eguiguren ha arribat a manifestar que, si nosaltres hagu\u00e9ssim continuat apostant per la continu\u00eftat de la lluita armada, no estar\u00edem a la pres\u00f3; reflexi\u00f3 altrament reveladora des del meu punt de vista. En segon lloc, el suport internacional que ha suscitat la nostra causa permet constatar el desgast de les posicions de l’Estat en amplis sectors internacionals, a m\u00e9s de posar sobre la taula l’exist\u00e8ncia de centenars de presos i preses independentistes basques i la conseg\u00fcent necessitat de donar soluci\u00f3 a aquesta realitat.<\/p>\n

A ‘Poemes de la pres\u00f3’, Sarrionandia fureteja el pan\u00f2ptic i com resistir-lo. Qu\u00e8 et mant\u00e9 a flotaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Al final d’aquesta condemna, haur\u00e9 passat pr\u00e0cticament catorze anys de la meva vida a la pres\u00f3 i creieu-me si us dic que, a l’Estat espanyol, existeixen sectors poderos\u00edssims que aprofitaran la m\u00e9s m\u00ednima excusa per tornar-me i tornar-nos a empresonar. Aix\u00ed doncs, juntament amb la fermesa de les nostres conviccions, hem de tenir sempre present la prud\u00e8ncia en les nostres actuacions. En qualsevol cas, els que ens mantenen a la superf\u00edcie s\u00f3n les nostres fam\u00edlies \u2013per aix\u00f2 les castiguen amb la dispersi\u00f3\u2013, els amics i amigues, el nostre poble i la solidaritat de desenes de milers de persones al m\u00f3n. Per\u00f2, per sobre de tot, el que sost\u00e9 un pres pol\u00edtic \u00e9s la seva profunda convicci\u00f3 d’estar defensant una causa justa. Gandhi ho va resumir a la perfecci\u00f3: \u201cSota un govern injust, tota persona decent hauria d’estar a la pres\u00f3\u201d.<\/p>\n

En quin r\u00e8gim de reclusi\u00f3 et trobes i com \u00e9s un dia a la pres\u00f3?<\/strong><\/p>\n

La pres\u00f3 oficial<\/em> es resumeix en tres paraules: soroll, rutina i arbitrarietat. Per\u00f2 tamb\u00e9 existeix la pres\u00f3 que constru\u00efm cada dia els presos i les preses, en aquest cas, pol\u00edtics. La nostra vida transcorre entre els llibres \u2013de lectura o d’estudi\u2013, l’esport i un constant debat pol\u00edtic. A Logronyo, passem oficialment i reglament\u00e0riament quinze hores a la nostra cel\u00b7la de deu metres quadrats, que, en el nostre cas, s\u00f3n m\u00e9s perqu\u00e8 renunciem volunt\u00e0riament a algunes hores de pati per estudiar o llegir.<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s el que trobes a faltar m\u00e9s?<\/strong><\/p>\n

Us comentar\u00e9 una an\u00e8cdota molt il\u00b7lustrativa: tots els presos que en el seu dia vam llegir la trilogia de Milenium coincid\u00edem a afirmar que la descripci\u00f3 del relat que es desenvolupa en una casa de camp, nevant, on el protagonista principal es prepara un caf\u00e8 calent, unes torrades i acaba fumant-se una cigarreta era, per a nosaltres, el m\u00e9s semblant al parad\u00eds terrenal. Feli\u00e7ment, la majoria de nosaltres hem eliminat els cigarros del nostre parad\u00eds. I ara, quan s’apropa la llibertat, per a molts, aquell parad\u00eds es resumeix en la fam\u00edlia, la muntanya, el mar, la bona conversa, les amistats. Com a segona an\u00e8cdota curiosa: immensos desitjos de conduir i cuinar. I que consti que no trobo cap ra\u00f3 conscient per les ganes de conduir; cuinar, sent basc, ho entenc amb una gran naturalitat.<\/p>\n

Quin ha estat el moment m\u00e9s dur dels anys que has passat a la pres\u00f3? I fora?<\/strong><\/p>\n

Aquests \u00faltims anys, he perdut la meva sogra i amics, per\u00f2, sens dubte, els moments m\u00e9s durs van ser l’infart de miocardi que va patir el meu pare \u2013del qual s’ha recuperat\u2013 i, per sobre de tot, la mort de la meva mare. Ho vaig manifestar a la carta de comiat que li vaig escriure p\u00fablicament: quan la meva mare tenia tan sols sis anys, va con\u00e8ixer el seu germ\u00e0 a la pres\u00f3 d’El Dueso, on avui es troba pres el meu company Rafa D\u00edez per la mateixa causa que jo. Vuitanta anys despr\u00e9s, la mare ha mort sense veure’m en llibertat i sense veure all\u00f2 que va anhelar tota la vida: la llibertat de tots els presos i les preses. Aquest podria ser un bon resum de la hist\u00f2ria democr\u00e0tica de l’Estat espanyol. Fora de la pres\u00f3, tamb\u00e9 hi ha hagut moments dolorosos en l’\u00e0mbit personal \u2013la mort d’amistats i companys i companyes. En l’\u00e0mbit pol\u00edtic, per mi, a m\u00e9s dels dies posteriors a les detencions de Madrid de l’11-M, cada ruptura dels processos de negociaci\u00f3 i les conseg\u00fcents conseq\u00fc\u00e8ncies de mort i frustraci\u00f3, patiment i dolor en tots els sectors de la societat basca o espanyola.<\/p>\n

L’Estat sempre havia reiterat que, en abs\u00e8ncia de viol\u00e8ncia, ‘tot era possible’. Davant del nou escenari basc, per\u00f2, ha respost amb immobilisme i des de l\u00f2giques repressives, exceptuant l’acceptaci\u00f3 de la legalitzaci\u00f3 d’EH Bildu. Quins creus que s\u00f3n els substrats pol\u00edtics i els condicionants que mantenen aquesta posici\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Una primera precisi\u00f3: la legalitzaci\u00f3 d’EH Bildu no va ser cap concessi\u00f3<\/em>, simplement, la relaci\u00f3 de forces que hav\u00edem constru\u00eft amb el canvi d’estrat\u00e8gia va fer impossible que l’Estat adopt\u00e9s qualsevol altra decisi\u00f3. Dit aix\u00f2, em consta que la il\u00b7legalitzaci\u00f3 de Bildu formava part de l’agenda del PP: la declaraci\u00f3 de cessament definitiu de la lluita armada per part d’ETA i les sugger\u00e8ncies<\/em> de la comunitat internacional van frustrar aquests plans. El substrat d’aquest tarann\u00e0 \u00e9s quelcom que l’Estat porta incorporat al seu ADN pol\u00edtic i cultural: davant la manca de cultura democr\u00e0tica, nom\u00e9s resta l’amena\u00e7a i la for\u00e7a, perfectes per al ring de boxa. Per\u00f2, en els escacs, no valen els guants i, si te’ls poses, la teva naturalesa antidemocr\u00e0tica<\/em> queda al descobert. Aix\u00ed doncs, aquell afegit\u00f3 de tot \u00e9s possible sense viol\u00e8ncia<\/em> ha quedat retratat com el que era: una aut\u00e8ntica mentida, una fal\u00b7l\u00e0cia.<\/p>\n

Continuen els empresonaments per motius pol\u00edtics, com el del jovent basc per la seva pertinen\u00e7a a Segi, el tancament d’Herriko Tabernas o la dispersi\u00f3 penitenci\u00e0ria. Per qu\u00e8 no mou cap fitxa el govern espanyol?<\/strong><\/p>\n

El govern, amb totes aquestes iniciatives de car\u00e0cter repressiu, intenta capgirar el tauler d’escacs i recrear de manera artificial el ring de boxa. Necessita allargar al m\u00e0xim l’ombra<\/em> i la l\u00f2gica de l’escenari anterior. Perqu\u00e8 creu que t\u00e9 una alternativa en la l\u00f2gica antiterrorista<\/em> (el ring), mentre que en l’escenari actual (els escacs) no la t\u00e9. Per aix\u00f2, quan ja no t\u00e9 un boxejador al davant, el crea artificialment detenint, empresonant i manipulant la informaci\u00f3. Senzillament, perqu\u00e8 no t\u00e9 arguments ni talent per jugar<\/em> en el nou escenari. Senzillament, perqu\u00e8 no t\u00e9 alternativa. Per aix\u00f2 intenta guanyar temps, perqu\u00e8 el que tem, la primera de les seves preocupacions, \u00e9s que el Pa\u00eds Basc comenci el cam\u00ed empr\u00e8s per Catalunya.<\/p>\n

Des de 1998, l’Estat espanyol va desplegar un aut\u00e8ntic laboratori antiterrorista sota el ‘tot \u00e9s ETA’. Quin r\u00e8dit ha obtingut i encara obt\u00e9 d’aquella estrat\u00e8gia?<\/strong><\/p>\n

Aquell era el context ideal per a l’Estat. Va edificar una estrat\u00e8gia global que li va permetre la criminalitzaci\u00f3 de l’independentisme i l’intent permanent de reduir el conflicte pol\u00edtic a una mera q\u00fcesti\u00f3 antiterrorista. A m\u00e9s, davant la comunitat internacional, li garantia nivells d’impunitat importants respecte a l’escala repressiva que duia a terme. I quina era la ra\u00f3 principal en qu\u00e8 se sustentava l’esmentada estrat\u00e8gia repressiva global? L’exist\u00e8ncia de la viol\u00e8ncia armada d’ETA era la gran coartada. I qu\u00e8 vam fer nosaltres? Deixar-los sense coartada. Encara hi ha dubtes sobre quina \u00e9s la veritable ra\u00f3 del nostre empresonament?<\/p>\n

Al teu pr\u00f2leg de la recent biografia de Pepe Mujica, apel\u00b7les a l’\u00e8tica revolucion\u00e0ria i el sofriment. Quines lli\u00e7ons es poden extreure del conflicte viscut al Pa\u00eds Basc?<\/strong><\/p>\n

Per mi, hi ha un principi d’\u00e8tica revolucion\u00e0ria en el qual els revolucionaris i les revolucion\u00e0ries hem d’ancorar sempre la nostra posici\u00f3. Una revoluci\u00f3 ha d’escollir, si existeix una m\u00ednima possibilitat, el cam\u00ed que generi menys costos en termes humans, tant a les seves files com a les de l’adversari.<\/p>\n

Tants anys de conflicte, com han marcat pol\u00edticament, socialment i culturalment la societat basca? Com es recomponen els vincles?<\/strong><\/p>\n

La vida social i pol\u00edtica del nostre poble ha estat travessada per la viol\u00e8ncia i la confrontaci\u00f3. No hi ha una sola generaci\u00f3 del nostre pa\u00eds, durant els darrers dos segles, que no hagi conegut i patit els embats de la confrontaci\u00f3 armada. No s\u00e9 si, davant aquesta realitat sagnant, la societat basca-navarresa ha generat una mena d’anticossos d’autodefensa que li han perm\u00e8s construir models de conviv\u00e8ncia social no absolutament fracturats, excepte en per\u00edodes molt concrets. Ara, la meva percepci\u00f3 \u00e9s que la conviv\u00e8ncia social ha aconseguit graus de normalitat importants en el nostre poble. I \u00e9s un actiu important per al nostre futur. Per\u00f2, dit aix\u00f2, aquesta aparent normalitat no ens ha de fer perdre de vista que encara subsisteixen ferides molt greus al teixit social de tots els sectors. La cicatritzaci\u00f3 d’aquestes ferides ens ha d’interpel\u00b7lar a tots i totes, incl\u00f2s un Estat entestat a mantenir la seva viol\u00e8ncia estructural de detencions i empresonaments.<\/p>\n

L’exgeneral de la Gu\u00e0rdia Civil Rodr\u00edguez Galindo nom\u00e9s ha complert quatre anys de pres\u00f3 d’una condemna de 75 i els condemnats del GAL han complert una mitjana del 10% de les penes. Qu\u00e8 penses quan observes aix\u00f2 mentre dus sis anys encarcerat per defensar una aposta pol\u00edtica de pau?<\/strong><\/p>\n

Em sembla la prova evident que les activitats desenvolupades per les persones que cita no van tenir mai un car\u00e0cter personal, sin\u00f3 que van formar part de l’estrat\u00e8gia de l’Estat. A nosaltres, no obstant aix\u00f2, ens consideren els seus enemics<\/em> i fan b\u00e9 perqu\u00e8 no descansarem fins a aconseguir crear, des de l’esquerra, un Estat propi per a tots i totes les basques.<\/p>\n

El discurs oficial remet a una sola viol\u00e8ncia…<\/strong><\/p>\n

Els discursos no s\u00f3n neutrals, s\u00f3n construccions ideol\u00f2giques. El discurs sobre l’exist\u00e8ncia d’una \u00fanica viol\u00e8ncia t\u00e9 l’objectiu de deslegitimar-ne una (la d’ETA en aquest cas) i legitimar-ne una altra, evidentment, la de l’Estat. Aix\u00ed doncs, seguint aquest raonament, el que cal projectar \u00e9s \u2013\u00e0mpliament i planerament\u2013 que no existeix cap conflicte pol\u00edtic i que, per tant, la lluita armada d’ETA es pot reduir a un problema criminal o, a tot estirar, antiterrorista. En definitiva, no existiria cap motivaci\u00f3 pol\u00edtica en el cas dels militants d’ETA, en la seva pr\u00f2pia organitzaci\u00f3. I, a m\u00e9s, l’\u00fas de la repressi\u00f3 estaria totalment justificat en la mesura que, sent un problema d’ordre p\u00fablic, la resposta s’ha d’articular des de la repressi\u00f3 jur\u00eddica i policial, no en termes pol\u00edtics i democr\u00e0tics.<\/p>\n

Quin \u00e9s el relat de l’esquerra ‘abertzale’?<\/strong><\/p>\n

El relat \u00e9s, ara mateix, una batalla ideol\u00f2gica fonamental per a l’Estat i tamb\u00e9 per als partits de la casta \u2013espanyola o basca\u2013 que han sostingut el r\u00e8gim del 78. Aquesta batalla es vol recobrir amb un vestuari \u00e8tic, per\u00f2 t\u00e9 \u2013per mi\u2013 un objectiu pol\u00edtic clar\u00edssim: que l’esquerra abertzale<\/em> reconegui p\u00fablicament \u2013sotmesa a un judici inquisitorial\u2013 que tota la seva traject\u00f2ria i el seu recorregut hist\u00f2ric han estat un greu error, perqu\u00e8 aix\u00f2 la inhabilitaria com a alternativa de futur als ulls de la mateixa societat basca-navarresa. M\u00e9s que buscar una confessi\u00f3 de la nostra culpabilitat, el que busquen \u00e9s certificar la seva innoc\u00e8ncia i la seva no responsabilitat en m\u00faltiples i grav\u00edssimes violacions de drets humans: des de la guerra bruta a la tortura, passant per totes les conculcacions de drets civils i pol\u00edtics que han practicat. I ho fan ara, precisament en el moment i en el context hist\u00f2ric en qu\u00e8 Catalunya i fins i tot una part de l’esquerra espanyola reconeixen que el diagn\u00f2stic m\u00e9s encertat sobre la transici\u00f3 i la Constituci\u00f3 del 78 el va fer l’esquerra abertzale<\/em>. Una altra cosa diferent \u00e9s l’estrat\u00e8gia que va impulsar, que em sembla perfectament discutible. Per resumir quin seria el relat que nosaltres defensem, em remetr\u00e9 a Antonio Machado quan deia: \u201cLa veritat \u00e9s un mirall partit que ning\u00fa no posseeix del tot. La meva veritat? No, la teva veritat? Tampoc. Ajuntem-les i tindrem tots dos una porci\u00f3 m\u00e9s gran de veritat\u201d. Nosaltres, amb aquest esperit, defensem un relat plural, inclusiu i no excloent de cap d’aquestes porcions de veritat. O millor encara, sabent que tots els relats ho s\u00f3n de part, el que defensem \u00e9s la pluralitat de relats sempre que no neguin els de la resta. \u00c9s a dir: sempre que no tinguin un car\u00e0cter excloent i totalitari o que es facin amb la intenci\u00f3 o l’objectiu d’aguditzar i aprofundir en el dolor de l’altra part.<\/p>\n

Recentment, la parr\u00f2quia de San Carlos Borromeo d’Entrev\u00edas (Madrid) va acollir una trobada entre v\u00edctimes d’ETA i de viol\u00e8ncia policial o terrorisme d’Estat. Ha mancat empatia entre ambdues?<\/strong><\/p>\n

Aquesta trobada s’havia de celebrar al Congr\u00e9s dels Diputats i va ser suspesa per la Mesa del Congr\u00e9s (PSOE i PP), una prova m\u00e9s que la preocupaci\u00f3 \u00e8tica no est\u00e0 present en l’actitud de la casta pol\u00edtica. En qualsevol cas, aquestes trobades s\u00f3n absolutament necess\u00e0ries i positives perqu\u00e8 trenquen la l\u00f2gica del relat \u00fanic i assenten les bases per a un futur molt m\u00e9s prometedor.<\/p>\n

T’has trobat alguna vegada amb una v\u00edctima d’ETA?<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, amb algunes catalanes i algunes basques. He dit en alguna ocasi\u00f3 \u2013i ho repeteixo\u2013 que considero imprescindible parlar menys de les v\u00edctimes i parlar m\u00e9s amb elles. Aquest di\u00e0leg franc i honest hauria d’haver comen\u00e7at amb aquells sectors que estan demostrant una disposici\u00f3 molt generosa i constructiva en la recerca d’horitzons d’acord sobre la mem\u00f2ria, la reparaci\u00f3 i la no repetici\u00f3.<\/p>\n

Mem\u00f2ria, reconeixement, reparaci\u00f3, no repetici\u00f3. \u00c9s possible reparar els danys causats?<\/strong><\/p>\n

Hem de ser molt honestos a l’hora d’abordar q\u00fcestions tan sensibles com aquestes: no existeix reparaci\u00f3 suficient en el cas d’aquells que van perdre la vida durant el llargu\u00edssim per\u00edode de confrontaci\u00f3 armada. El que s\u00ed que \u00e9s possible \u00e9s recon\u00e8ixer el dany causat i evitar que torni a succeir. I vull afegir una darrera reflexi\u00f3: sobre la nostra responsabilitat en una part del dany causat, no hi ha \u2013ni hi haur\u00e0 en un futur\u2013 jutge m\u00e9s sever que la nostra pr\u00f2pia consci\u00e8ncia.<\/p>\n

Qu\u00e8 va fallar en els anteriors processos negociadors i resolutius \u2013<\/strong>Alger, Lizarra-Garazi, Su\u00efssa?<\/strong><\/p>\n

Independentment dels errors que vam cometre \u2013alguns d’entitat, almenys en els dos processos en qu\u00e8 jo he tingut algun protagonisme\u2013, la perspectiva que d\u00f3na el temps m’ha perm\u00e8s arribar a la seg\u00fcent conclusi\u00f3: per a l’Estat, una soluci\u00f3 acordada al conflicte que reconegui la identitat nacional del pa\u00eds basc o catal\u00e0 i el seu dret a decidir \u00e9s, en termes estrat\u00e8gics, tan inassumible com la independ\u00e8ncia de les nostres nacions. Per a l’Estat, la p\u00e8rdua que suposa el reconeixement d’aquest escenari intermedi, nom\u00e9s \u00e9s el preludi d’una altra trag\u00e8dia nacional: la secessi\u00f3 d’una part del que es considera el seu territori. Per aix\u00f2 necessiten el ring, perqu\u00e8, amb les regles de joc democr\u00e0tiques, la secessi\u00f3 catalana, basca o gallega nom\u00e9s \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de temps i ho saben.<\/p>\n

Qu\u00e8 creus que ha diferenciat el PSOE i el PP en la gesti\u00f3 del conflicte?<\/strong><\/p>\n

Lligant-ho amb la resposta anterior, \u00e9s evident que cap dels dos no va tenir mai la voluntat \u2013i si l’haguessin tinguda no disposarien de marge de maniobra en cap cas\u2013 d’arribar a un acord sobre unes regles de joc democr\u00e0tiques. Sumeu-hi \u2013a aix\u00f2\u2013 una reflexi\u00f3 que ens va fer una persona molt poderosa d’un poder\u00f3s mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 espanyol: \u201cEl partit que defensi obertament el dret a l’autodeterminaci\u00f3 a Espanya se su\u00efcidar\u00e0 pol\u00edticament i electoralment\u201d. Ara que alguns ens parlen de processos constituents a l’Estat, mantinc molt fresca aquesta reflexi\u00f3 i estic segur que ells tamb\u00e9.<\/p>\n

El r\u00e8gim del 78 est\u00e0 en crisi i el Pa\u00eds Basc ja va dir no a aquella transici\u00f3. Qu\u00e8 creus que far\u00e0 el r\u00e8gim per reproduir-se i tancar la crisi per i des de dalt? Hi ha el risc d’una segona transici\u00f3? I quin paper juga el PNV en aquest escenari?<\/strong><\/p>\n

Al nostre pa\u00eds, hist\u00f2ricament, tant el PNV com l’esquerra abertzale<\/em> \u2013de diferents maneres i amb diferent contingut\u2013 hem alimentat la possibilitat d’arribar a escenaris democr\u00e0tics de reconeixement de la nostra identitat nacional i el nostre dret a decidir mitjan\u00e7ant un acord amb l’Estat. Avui, el PNV \u2013com Uni\u00f3\u2013 continua insistint en aquesta possibilitat, ja que considera que el proc\u00e9s catal\u00e0 obligar\u00e0 l’Estat a una reforma constitucional que, \u201caquesta vegada s\u00ed\u201d, reconeixer\u00e0 els nostres drets nacionals. Crec que aquest escenari simplement no existir\u00e0, senzillament no hi haur\u00e0 cap reforma que reconegui el car\u00e0cter plurinacional de l’Estat i el dret a decidir de les nostres nacions. Qui defensa aquesta opci\u00f3 ven fum i, com m\u00e9s aviat en siguem conscients millor.<\/p>\n

La fi del bipartidisme o l’entrada de nous actors emergents podria modificar substancialment aquest escenari? Com valores la irrupci\u00f3 i l’aposta de Podemos?<\/strong><\/p>\n

Crec sincerament que la fi del bipartidisme forma part m\u00e9s dels desitjos que de la realitat. Sortir\u00e0 afeblit a les properes eleccions espanyoles, per\u00f2 no amb la intensitat que alguns preveuen. La irrupci\u00f3 de Podemos, la vaig definir en el seu moment com l’arribada d’aire fresc en la pol\u00edtica a l’Estat, per\u00f2 no amago que la seva evoluci\u00f3 en alguns aspectes est\u00e0 comen\u00e7ant a portar-me d’una respectuosa expectaci\u00f3 a una molt respectuosa i cada vegada m\u00e9s profunda precauci\u00f3 intel\u00b7lectual.<\/p>\n

Coincidiu amb Podemos que s’ha de trencar el cadenat del 78 i discrepeu pel que fa a la manera de fer-ho?<\/strong><\/p>\n

Nosaltres ja vam afirmar que la Constituci\u00f3 era un cadenat des que va n\u00e9ixer i aquest cadenat es trenca, per exemple, a Catalunya donant suport a la independ\u00e8ncia. No els veig all\u00e0, desgraciadament. Ja s\u00e9 que em diran \u2013i ho respecto, per\u00f2 no ho comparteixo\u2013 que el dret a decidir nom\u00e9s ser\u00e0 possible quan es produeixi un proc\u00e9s constituent al conjunt de l’Estat, que modifiqui la Constituci\u00f3 i el reconegui. Saben molt b\u00e9, per\u00f2, que a l’Estat no hi ha una relaci\u00f3 de forces per aconseguir aquest objectiu. Aleshores, qu\u00e8 ens proposen? Esperar? Els dic, amb tot el respecte, que l’esquema \u00e9s el contrari: s\u00f3n els processos constituents independentistes a les diferents nacions de l’Estat el que, en tot cas, podria fer necessari un proc\u00e9s constituent d’aquestes caracter\u00edstiques al conjunt de l’Estat.<\/p>\n

Quina valoraci\u00f3 et mereix que evitin definir-se com un partit d’esquerres?<\/strong><\/p>\n

Res m\u00e9s allunyat del meu pensament pol\u00edtic que la mentalitat de comissari pol\u00edtic<\/em> o la de guardi\u00e0 d’ess\u00e8ncies. Imagino que, darrere la decisi\u00f3 de no utilitzar l’adjectiu, hi han pesat m\u00e9s raons de car\u00e0cter sociol\u00f2gic-electoral que motivacions ideol\u00f2giques. \u00c9s probable que Podemos entengui que, en conson\u00e0ncia amb el perfil de la sociologia espanyola, aix\u00ed \u00e9s m\u00e9s factible aconseguir un grau m\u00e9s elevat de penetraci\u00f3 electoral. En qualsevol cas, dir\u00e9 que una din\u00e0mica d’aggiornamiento<\/em> del teu programa pol\u00edtic en funci\u00f3 de l’evoluci\u00f3 sociol\u00f2gica-electoral pot ser molt greu. Com b\u00e9 deia \u00cd\u00f1igo Errej\u00f3n a Gara<\/em>, al final, et porta a assemblar-te tant als altres<\/em> que, si un dia aconsegueixes el govern, ho fas amb el seu<\/em> programa. I aix\u00f2 de qu\u00e8 serveix?<\/p>\n

Arran de l’anomenada ‘nova pol\u00edtica’, hi ha hagut una aposta: entrar a les institucions per recuperar-les. Quina \u00e9s la dial\u00e8ctica instituci\u00f3-carrer, partit-moviment, gesti\u00f3-canvi social? Hi ha un dins sense un a fora?<\/strong><\/p>\n

Hi ha un dins sense un a fora si el que planteges \u00e9s una din\u00e0mica de pol\u00edtica convencional, si decideixes instal\u00b7lar-te a l’espai de confort del sistema. Les institucions, en una estrat\u00e8gia de transformaci\u00f3 social, no poden ni han de ser l’avantguarda dels canvis, sin\u00f3, en tot cas, la seva rereguarda. El vertader motor del canvi s’ha de gestar en el teixit social i popular com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una lluita ideol\u00f2gica ferma, tena\u00e7 i pacient que canvi\u00ef l’escala de valors de la gent. Els canvis que es produeixen a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una majoria electoral sempre seran reversibles per una majoria alternativa d’un altre signe. Els canvis que es produeixen en l’escala de valors socials es podran endarrerir, reprimir o contenir, per\u00f2 sempre s’acabaran imposant.<\/p>\n

En termes de proc\u00e9s de pau, existeix un marc negociador en aquest moment?<\/strong><\/p>\n

Ni existeix ni existir\u00e0. L’Estat no t\u00e9 cap inter\u00e8s a tancar un cicle, sin\u00f3 que el vol mantenir obert perqu\u00e8 s’hi juga molt, en aquest envit.<\/p>\n

Quines perspectives de futur i quins escenaris possibles de desbloqueig albira Arnaldo Otegi?<\/strong><\/p>\n

He arribat al convenciment que hem de preocupar-nos m\u00e9s de posar en marxa una din\u00e0mica que ens condueixi a la creaci\u00f3 del nostre propi Estat que no d’intentar elaborar estrat\u00e8gies alambinades per provar de moure les posicions de l’Estat. Si les nostres estrat\u00e8gies d’alliberament passen necess\u00e0riament per acords amb l’Estat, no hi haur\u00e0 acords ni hi haur\u00e0 alliberament. Aix\u00f2 significa que rebutgem tot tipus d’acords? En absolut. Significa que tracem el nostre full de ruta amb independ\u00e8ncia que n’hi hagi o no.<\/p>\n

Mandela va dir que, per aconseguir la pau, \u201cens hem de fer amics dels nostres enemics\u201d. S’ha avan\u00e7at en aquest terreny?<\/strong><\/p>\n

Imagini’m amb un somriure ben ample en respondre: si el bo de Nelson Mandela hagu\u00e9s tingut com a enemics les elits espanyoles, mai no hauria albergat cap esperan\u00e7a en aquest sentit. Aix\u00ed, deixin-me fer una interpretaci\u00f3 lliure i al mateix temps ajustada de la nostra realitat de frase: per aconseguir la pau al Pa\u00eds Basc, hem d’aconseguir que els nostres enemics es converteixin en els nostres ve\u00efns, cadascun al seu propi Estat.<\/p>\n

I les negociacions m\u00e9s dures, escrivia Gerry Adams, s\u00f3n sempre amb els teus. Existeixen resist\u00e8ncies, tamb\u00e9, per part de determinats sectors de l’esquerra ‘abertzale’?<\/strong><\/p>\n

Que hi hagu\u00e9s resist\u00e8ncies no nom\u00e9s va ser normal, sin\u00f3 que era desitjable perqu\u00e8 aix\u00f2 va fer que el canvi es produ\u00eds de manera m\u00e9s s\u00f2lida.<\/p>\n

La lluita armada d’ETA podria haver continuat amb cert suport social?<\/strong><\/p>\n

Sens dubte, la lluita armada podria haver continuat amb un suport social minoritari i decreixent<\/p>\n

Hi ha risc parcial de retorn a les expressions de viol\u00e8ncia pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

Des del meu punt de vista, no existeix un risc real de reaparici\u00f3 de la lluita armada d’ETA al nostre pa\u00eds. Per\u00f2, dit aix\u00f2, far\u00e9 una afirmaci\u00f3 que he estat fent o suggerint des de fa alguns anys: l’Estat continua posant espelmes a la verge cada dia perqu\u00e8 torni a haver-hi un escenari de confrontaci\u00f3 armada de baixa intensitat. Un escenari que, sense dubte, anhela. I de moment, aqu\u00ed em quedo. Dit aix\u00f2, far\u00e9 una altra consideraci\u00f3: estic conven\u00e7ut que el cessament definitiu de la viol\u00e8ncia decidit per ETA forma part \u2013sense hiperbolitzar\u2013 de les raons principals per les que estem assistint a l’aixecament de l’acta de defunci\u00f3 del R\u00e8gim del 78 i al seu proc\u00e9s de degeneraci\u00f3 i decad\u00e8ncia. Per aix\u00f2, els que no busquen la nostra contribuci\u00f3 constructiva a l’escenari pol\u00edtic sin\u00f3 la nostra rendici\u00f3 pol\u00edtica i ideol\u00f2gica \u2013que no es produir\u00e0\u2013 el que realment busquen \u00e9s el retorn a l’escenari anterior (ring); alguns incl\u00fas inconscientment i sense mala fe (alguna v\u00edctima), altres de manera interessada \u2013des del meu punt de vista amb inter\u00e8s pol\u00edtic partidista (PNV)\u2013 i altres de manera planificada i conscient, el cas dels estats.<\/p>\n

Rajoy considera que ETA \u00e9s qui m\u00e9s perjudica el proc\u00e9s de reinserci\u00f3 de les persones preses…<\/strong><\/p>\n

Einstein va dir, una vegada, que la difer\u00e8ncia entre el talent i l’estupidesa \u00e9s que el talent t\u00e9 l\u00edmits.<\/p>\n

Complir la llei i apropar els presos desencallaria el proc\u00e9s de pau?<\/strong><\/p>\n

Al Pa\u00eds Basc, no existeix un proc\u00e9s de pau ja que, perqu\u00e8 pugui existir un proc\u00e9s d’aquesta naturalesa, \u00e9s condici\u00f3 imprescindible que les dues parts tinguin voluntat i inter\u00e8s per desenvolupar-lo; i ho repeteixo: l’Estat t\u00e9 un \u00fanic inter\u00e8s, que el cicle anterior es mantingui obert encara que sigui de manera artificial. Ho repeteixo una altra vegada: aquesta \u00e9s al ra\u00f3 del nostre empresonament.<\/p>\n

\u00c9s possible i desitjable l’amnistia quan hi ha tant dolor?<\/strong><\/p>\n

Fem una consideraci\u00f3 pr\u00e8via. Avui, els presos i les preses independentistes basques som m\u00e9s que mai ostatges d’un Estat que, mitjan\u00e7ant la nostra instrumentalitzaci\u00f3, fonamentalment busca tres objectius. Vol perpetuar l’escenari anterior (ETA amb els seus presos). Vol generar frustraci\u00f3 i desil\u00b7lusi\u00f3 al nostre poble (amb el nostre manteniment a la pres\u00f3 sense modificar la pol\u00edtica penitenci\u00e0ria). Per \u00faltim, l’Estat ent\u00e9n que, mentre no es resolgui aquesta q\u00fcesti\u00f3 i ens tingui a les seves mans, el Pa\u00eds Basc no iniciar\u00e0 un proc\u00e9s sobiranista unilateral. Amb aquesta situaci\u00f3, els independentistes hem de fixar una posici\u00f3 clara: tots i totes les preses independentistes basques i refugiats i refugiades hem de recuperar la llibertat, tornar a casa nostra i al nostre pa\u00eds. Aix\u00f2 no pot ser objecte de mercadeig pol\u00edtic, que no vol dir que no parlem d’un proc\u00e9s gradual. La meva opini\u00f3 \u00e9s que l’estrat\u00e8gia destinada a donar satisfacci\u00f3 a la q\u00fcesti\u00f3 de la llibertat dels presos i les preses ha de comen\u00e7ar generant les condicions que permetin posar en marxa un proc\u00e9s unilateral sobiranista. Es tracta d’enviar un missatge clar a l’Estat: els ostatges<\/em> no impediran aquesta posada en marxa. En segon lloc i enlla\u00e7ant amb aquest proc\u00e9s d’ofensiva popular sobiranista, s’han d’operativitzar els acords amb la comunitat internacional i els agents bascos per propiciar la pressi\u00f3 popular a favor de la nostra llibertat. I a l’\u00faltim, fent \u00fas de la unilateralitat, hem d’utilitzar la seva pr\u00f2pia legalitat per debilitar la posici\u00f3 de l’Estat. No hi ha un mal major per a l’Estat que demostrar que no compleix amb la seva pr\u00f2pia legalitat.<\/p>\n

ETA hauria d’anunciar la seva dissoluci\u00f3? Quan?<\/strong><\/p>\n

No tinc cap dubte sobre la voluntat d’ETA de desapar\u00e8ixer de l’escenari pol\u00edtic basc amb la superaci\u00f3 de les conseq\u00fc\u00e8ncies del conflicte. Dit aix\u00f2, repassem quina ha estat l’actitud de l’Estat al respecte: quan ETA va fer un primer gest de desarmament, van citar els mediadors internacionals a l’Audi\u00e8ncia Nacional; fa dos mesos, va dur a terme una operaci\u00f3 policial en qu\u00e8, segons les seves pr\u00f2pies paraules, va detenir \u201cels responsables\u201d del desarmament; quan vam plantejar el canvi d’estrat\u00e8gia, ens va detenir i empresonar. Cregui’m si li dic que l’Estat no t\u00e9 cap inter\u00e8s en el desarmament ni en el final d’ETA i far\u00e0 tot el possible per impedir-ho.<\/p>\n

En altres processos de pau, l’articulaci\u00f3 pol\u00edtica ha quedat debilitada durant el postconflicte. Ha passat al Pa\u00eds Basc? Se n’ha ressentit l’esquerra ‘abertzale’?<\/strong><\/p>\n

Hem escoltat amb atenci\u00f3 algunes cr\u00edtiques que ens han fet arribar durant les visites alguns sectors que, veient l’evoluci\u00f3 pol\u00edtica dels darrers anys, han descodificat el canvi d’estrat\u00e8gia de la seg\u00fcent manera: la nova estrat\u00e8gia ha consistit exclusivament en la desaparici\u00f3 de la lluita armada i la seva substituci\u00f3 per una din\u00e0mica fonamentalment institucional i institucionalitzada que s’assembla molt a la pol\u00edtica convencional. Jo li asseguro que no hi havia ni hi ha res m\u00e9s allunyat de la pol\u00edtica convencional que l’aposta que hem fet.<\/p>\n

L’esquerra ‘abertzale’, pel seu arrelament i la seva solidesa, ha estat una experi\u00e8ncia singular dins l’esquerra europea. Com la definiries?<\/strong><\/p>\n

L’esquerra abertzale<\/em> ha estat i \u00e9s una enriquidora experi\u00e8ncia d’autorganitzaci\u00f3 popular. Amb els seus encerts i errors, ha situat el nostre poble en condicions d’aconseguir la plena llibertat nacional en el context d’una societat justa i igualit\u00e0ria. Ni m\u00e9s ni menys.<\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 del cessament de la lluita armada i l’aposta pel proc\u00e9s de pau \u2013una agenda pol\u00edtica enorme\u2013, des que va esclatar la crisi, la pol\u00edtica de retallades ha asfixiat les classes populars i mitjanes. Quina ha de ser la resposta?<\/strong><\/p>\n

Per comen\u00e7ar a construir una alternativa efica\u00e7 al neoliberalisme, necessitem \u2013d’entrada\u2013 no abandonar mai el principi de realitat: encara que no ens agradi, hem de recon\u00e8ixer que, en la batalla ideol\u00f2gica, ens porten d\u00e8cades d’avantatge (principis i valors en les actuals societats occidentals). \u00c9s cert, tamb\u00e9, que l’actual crisi colpeja de manera cruel \u00e0mplies capes de la poblaci\u00f3 que han experimentat els seus nivells d’indignaci\u00f3, per\u00f2 no de radicalitzaci\u00f3 pol\u00edtica, ja que crec exagerat pensar que aix\u00f2 hagi sedimentat en una vertadera consci\u00e8ncia transformadora i anticapitalista, almenys de moment. En aquest context, quina \u00e9s l’esperan\u00e7a neoliberal? Que tan bon punt es produeixi una m\u00ednima recuperaci\u00f3 \u2013que mai no ho ser\u00e0 per a les capes populars\u2013, les aig\u00fces tornaran al seu curs. Tanmateix, nosaltres sabem que, malgrat el discurs oficial, ja s’han comen\u00e7at a fer visibles els g\u00e8rmens d’una nova crisi en l’economia mundial. La nostra batalla fonamental s’ha de donar en el pla de les idees. La resposta al capitalisme exigeix una nova economia, una nova \u00e8tica i una nova pol\u00edtica.<\/p>\n

L’esquerra ‘abertzale’ parla d’independentisme i socialisme. Quin tipus de projecte pol\u00edtic i model socioecon\u00f2mic defensa?<\/strong><\/p>\n

A la d\u00e8cada dels 80, Herri Batasuna va plantejar la necessitat d’un Banc P\u00fablic Basc, va definir la Uni\u00f3 Europea com l’Europa dels Mercaders i va defensar la nacionalitzaci\u00f3 dels sectors estrat\u00e8gics de l’economia. Vam ser qualificats d’aut\u00e8ntics socialistes tranuitadors. Avui \u00e9s Jeremy Corbyn qui fa aquestes propostes com a secretari general del Partit Laborista. Aix\u00ed doncs, comencem per defensar la recuperaci\u00f3 de totes les conquestes socials i econ\u00f2miques que, amb la gran coartada de la crisi, han redu\u00eft a cendres. Defensem la universalitat i la gratu\u00eftat de tots els serveis p\u00fablics essencials; la renda d’ingressos m\u00ednims per a tot \u00e9sser hum\u00e0; constru\u00efm un sector p\u00fablic fort, transparent i sota control democr\u00e0tic; deixem clar que la propietat privada ha de desenvolupar una funci\u00f3 social i ha d’estar sotmesa a l’inter\u00e8s general. I recuperem la pol\u00edtica amb maj\u00fascules perqu\u00e8 sotmeti i controli les forces del mercat i, al mateix temps, faci evolucionar la democr\u00e0cia representativa cap a la combinaci\u00f3, amb nivells cada vegada m\u00e9s creixents, de democr\u00e0cia participativa i democr\u00e0cia directa.<\/p>\n

Qu\u00e8 significa la independ\u00e8ncia al segle XXI al sud d’Europa? La independ\u00e8ncia com a mitj\u00e0 per…<\/strong><\/p>\n

Defensem la independ\u00e8ncia per moltes raons, per\u00f2, entre les fonamentals, hi ha la idea que la recuperaci\u00f3 de la nostra sobirania pol\u00edtica i econ\u00f2mica \u00e9s imprescindible per emprendre la transformaci\u00f3 pol\u00edtica i econ\u00f2mica necess\u00e0ria per garantir el benestar de la majoria del nostre poble.<\/p>\n

En qu\u00e8 consisteix l’alliberament social avui?<\/strong><\/p>\n

Necessitem recuperar sobiranies pol\u00edtiques i econ\u00f2miques i posar-les totes en relaci\u00f3 mitjan\u00e7ant una alian\u00e7a \u2013pol\u00edtica, econ\u00f2mica, \u00e8tica, ecol\u00f2gica\u2013 a escala mundial. Una agenda nacional i global per al canvi social ha d’incorporar necess\u00e0riament els seg\u00fcents eixos: la lluita per la superviv\u00e8ncia del g\u00e8nere hum\u00e0 i del planeta fent front al canvi clim\u00e0tic; la lluita pel desarmament nuclear i la pau; la lluita per l’autodeterminaci\u00f3 dels pobles; la lluita per un repartiment equitatiu de la riquesa, i la lluita per la superaci\u00f3 del model patriarcal. Aquestes lluites s\u00f3n necess\u00e0riament anticapitalistes i han de trobar i construir un espai de coordinaci\u00f3 i trobada a escala planet\u00e0ria a trav\u00e9s d’una nova Internacional dels Pobles.<\/p>\n

L’opci\u00f3 pol\u00edtica governant m\u00e9s radical fins ara, Syriza, ha estat abatuda per l’Eurogrup. La independ\u00e8ncia passa per la sobirania pol\u00edtica i econ\u00f2mica?<\/strong><\/p>\n

Necessitem recuperar sobiranies pol\u00edtiques i econ\u00f2miques i posar-les totes en relaci\u00f3 mitjan\u00e7ant una alian\u00e7a \u2013pol\u00edtica, econ\u00f2mica, \u00e8tica, ecol\u00f2gica\u2013 a escala mundial.<\/p>\n

\u00c9s possible dins la Uni\u00f3 Europea de la troica?<\/strong><\/p>\n

En la Uni\u00f3 Europea actual no \u00e9s possible, senzillament. I la pregunta subseg\u00fcent \u00e9s: es pot modificar o reformar aquesta estructura que est\u00e0 concebuda com un aut\u00e8ntic projecte de dominaci\u00f3 de les elits olig\u00e0rquiques amb els alemanys al capdavant? L’experi\u00e8ncia grega deixa el resultat a la vista.<\/p>\n

Com observes la realitat geopol\u00edtica avui? Cap on anem?<\/strong><\/p>\n

Actualment, vivim un context mundial caracteritzat fonamentalment per la progressiva p\u00e8rdua d’hegemonia dels EUA i el naixement d’un pol nou i poder\u00f3s que \u00e9s la Xina. A difer\u00e8ncia d’altres cicles hist\u00f2rics, en aquesta ocasi\u00f3, els EUA poden perdre la seva hegemonia econ\u00f2mica, per\u00f2 continuen mantenint l’hegemonia militar (i financera en un sentit). Per aix\u00f2, no haur\u00edem de perdre de vista alguns esdeveniments molt preocupants que s’estan produint en aquest context, per exemple, el canvi de la Constituci\u00f3 al Jap\u00f3 o el despla\u00e7ament de les prioritats militars dels EUA del Mediterrani al Pac\u00edfic. Aquestes dades s\u00f3n altament preocupants perqu\u00e8 podr\u00edem estar assistint a una tercera guerra mundial per etapes (S\u00edria…).<\/p>\n

Quin hauria de ser el paper del sindicalisme en aquest moment?<\/strong><\/p>\n

El sindicalisme, des del meu punt de vista, necessita posar en marxa una reflexi\u00f3 profunda al voltant del seu paper i la seva aportaci\u00f3 a la construcci\u00f3 d’una nova pol\u00edtica, una nova economia i una nova \u00e8tica (mode de vida, relaci\u00f3 amb la natura…). La din\u00e0mica cl\u00e0ssica d’exig\u00e8ncia d’una distribuci\u00f3 m\u00e9s equitativa de la riquesa (mitjan\u00e7ant una pol\u00edtica salarial o fiscal) \u00e9s, sens dubte, una necessitat, per\u00f2 sense perdre de vista que el mite del creixement il\u00b7limitat i d’un consum irresponsable ens condueix al desastre una i una altra vegada. I ens conduir\u00e0 al desastre final si no hi posem remei amb urg\u00e8ncia.<\/p>\n

Autocr\u00edtica i cr\u00edtica. Quines f\u00f3rmules organitzatives, per a l’esquerra, de participaci\u00f3 popular, desitjaria Arnaldo Otegi? Quina esquerra per a quin Pa\u00eds Basc?<\/strong><\/p>\n

De qu\u00e8 serveix plantejar una nova pol\u00edtica, una nova economia o una nova \u00e8tica si continuem construint velles organitzacions i velles formes de funcionament? De qu\u00e8 serveix plantejar nous\/vells principis i valors si en la nostra vida di\u00e0ria no tenen el reflex necessari i coherent? Les nostres organitzacions i la nostra vida \u2013militant i personal\u2013 han de ser un reflex fidel de l’alternativa que representem i defensem. Perqu\u00e8 no hi ha canvi social que no comenci per nosaltres mateixos.<\/p>\n

L’Estat espanyol permetr\u00e0 que Arnaldo Otegi pugui ser candidat a ‘lehendakari’?<\/strong><\/p>\n

Si f\u00e9ssim una llista de problemes i prioritats de l’independentisme basc, el darrer dels problemes i prioritats seria saber si Arnaldo Otegi ser\u00e0 candidat a lehendakari<\/em> o no. I li asseguro una cosa: jo entenc que els que han estat lehendakaris<\/em> poden i han d’estar orgullosos d’haver-ho estat (amb matisos en el cas de Patxi L\u00f3pez, que va accedir al c\u00e0rrec pr\u00e8via mutilaci\u00f3 d’una part important de l’electorat). Li asseguro que la meva m\u00e0xima satisfacci\u00f3, el meu m\u00e0xim orgull, \u00e9s saber que seria el candidat a lehendakari<\/em> que suscita m\u00e9s rebuig a l’Estat. Saber que adoptaria totes les mesures per impedir-ho \u00e9s un aut\u00e8ntic honor per a un independentista. I em sento prou recompensat amb aquest honor.<\/p>\n

\u201cTenim motius per somriure perqu\u00e8 guanyarem\u201d, com sempre dius?<\/strong><\/p>\n

He sentit Artur Mas parlant de la Revoluci\u00f3 dels Somriures i Pablo Iglesias citant Kortatu. I el dia 27 hi haur\u00e0 majoria absoluta de l’independentisme catal\u00e0. Sens dubte, tenim motius per somriure, perqu\u00e8 lluitarem i guanyarem i \u2013sobretot\u2013 perqu\u00e8, de tristos, ja ho s\u00f3n ells.<\/p>\n

 <\/p>\n

EN POQUES PARAULES<\/strong><\/big><\/u><\/p>\n

Un fet hist\u00f2ric?<\/strong><\/p>\n

La defensa de l’Estat Basc de Navarra a Amaiur el 1522 (aviat far\u00e0 500 anys; un aniversari molt bonic).<\/p>\n

Un referent pol\u00edtic?<\/strong><\/p>\n

Gerry Adams, Antonio Gramsci.<\/p>\n

Una referent pol\u00edtica?<\/strong><\/p>\n

Rosa Luxemburg, Rosa Parks.<\/p>\n

Un llibre?<\/strong><\/p>\n

Moroak gara behelaino artean<\/em>, de Joseba Sarrionandia. El hombre que amaba los perros<\/em>, de Leonardo Padura (molt recomanable).<\/p>\n

Una pel\u00b7l\u00edcula?<\/strong><\/p>\n

Avatar<\/em>. Novecento<\/em>.<\/p>\n

Una can\u00e7\u00f3?<\/strong><\/p>\n

\u201cThe Partisan\u201d<\/a><\/strong>, de Leonard Cohen. \u201cHotel Monbar\u201d<\/a><\/strong>, de Kortatu. “Amodiozko kanta”<\/a><\/strong>, de Negu Gorriak<\/p>\n

Una frase recurrent?<\/strong><\/p>\n

\u201cEls contes de fades s\u00f3n ver\u00eddics no nom\u00e9s perqu\u00e8 ens expliquen que els dracs existeixen, sin\u00f3 perqu\u00e8 ens expliquen que se’ls pot v\u00e8ncer\u201d (G. K. Chesterton).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

*Gran part d’aquesta entrevista ha estat publicada al n\u00fam. 393 de la ‘Directa’. \u201cL’Estat pret\u00e9n jugar als escacs amb guants de boxa i aix\u00f2 \u00e9s senzillament impossible\u201d Entrevista \u00edntegra a Arnaldo Otegi Mondrag\u00f3n (Elgoibar, 1958), secretari general de Sortu i hist\u00f2ric militant de l’esquerra ‘abertzale’, empresonat a Logronyo des de 2009<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[28],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/415"}],"collection":[{"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=415"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/415\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":417,"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/415\/revisions\/417"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=415"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=415"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/freeotegi.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=415"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}